Pàgines

4t ESO: 1 av. EL JAZZ

Descarregar Tema 1: El jazz


_____________________________________




ACTIVITATS/TREBALLS OPTATIUS

-Subratlla les paraules que no conegues, busca-les al diccionari.
Fes un esquema/resum del text. (Val-Cast)

-Baixa el tema d'ampliació del jazz.
Subratlla les paraules que no conegues, busca-les al diccionari.
Fes un esquema/resum del text. (Val-Cast)


-Investiga al teu entorn (família, amics) si hi han aficionats al jazz, i aconsegueix almenys 5 llibres o discos de jazz (Lp,CD,DVD,Cassette), amb una redacció sobre ells


-De les més de 20 audicions proposades al tema, tria almenys 10 i apunta
Títol
Intèrpret: breu biografia, estil, altres
Característiques del jazz que destacaries

-Treball/redacció alguns d'aquestos temes.
Es valorarà aportar material audiovisual, i/o exposar el treball.

La dona al jazz.
Jazz a Espanya.
Treball sobre algun músic important de Jazz
Músics de jazz valencians.
Semblances entre el jazz i la música de banda
Altres

-Visualitza algun dels documentals o pel·lícules proposats i pren notes per a fer una redacció amb la teua opinió personal:
Bird
Jazz Ken Burns
Jazz RTVE


_________________________________________________________________________________

Tema 1:El Jazz
_________________________________________________________________________
1.Definició: El Jazz és una música que naix de la confrontació entre:
a) Música europea:
-Instruments
-Sistema tonal: llenguatge musical, harmonia.
b) Música africana:
-Caràcter rítmic
-Interacció i improvisació.
Naix a finals del segle XIX, al sud dels Estats Units d'Amèrica, que és on aquestes dos comunitats convivien des dels temps de l'esclavitud. Durant el segle XX ha tingut gran importància, i avui en dia continua evolucionant i fusionant-se amb altres músiques.
"Las únicas cosas que Estados Unidos ha dado al mundo son los rascacielos, el jazz y los cocktails".
Federico García Lorca


_________________________________________________________________________
2.Característiques del jazz:
 
Hi han molts estils, èpoques i llocs, molt diferents entre si, on hi ha música que es pot anomenar jazz. No obstant, tots els estils i variants del jazz presenten algunes característiques comuns; no estàn totes presents a tots els estils, però sí la majoria d'elles, combinades de diferent manera.

1. Carácter molt rítmic (swing). El jazz te una pulsació molt marcada i precisa, per tant els músics desenvolupen un gran sentit del tempo i del ritme. Aquesta relació especial amb el ritme ve donada probablement per la la presència d'instruments de percussió, fruït de la fusió de ritmes africans als primers passos del jazz. De fet, l'acumulació d'instruments de percussió configura l'actual bateria, amb un músic dedicat exclusivament què reforça la part rítmica dels grups.
Swing és la paraula utilitzada per a definir aquest caràcter rítmic, i la seua reacció visceral a mans, peus o cap. Swing també te altres significats:
1) Estil musical dels anys 30, i 2) subdivisió ternària de les corcheres

"El jazz es ritmo y significado". Henri Matisse
Si tocas una melodía de jazz y las personas no mueven los pies, no la toques más.” Count Basie


2. Improvisació: La importància musical es centra a l'intèrpret més que al compositor. És un recurs musical bàsic i molt important a la configuració de tots els estils del jazz des de l'inici, i pot ser individual o col-lectiva.
Etimològicament, improvisar és fer alguna cosa sense cap tipus de planificació o direcció, però al jazz, les improvisacions estàn molt estudiades i regulades: s'ha de respectar la melodia original, l'harmonia, la forma, el tempo, etc. Possiblement parlar de creacions musicals espontànies, o solos, sería més correcte que parlar d'improvisacions.

"En cierto modo, la vida es como el jazz... es mejor cuando improvisas".
George Gershwin (1898-1937
3. Individualitat: els músics de jazz aspiren a tindre recursos i caràcter propis, ser reconeguts i aportar una visió musical diferent: improvisant, interpretant, composant, per la peculiaritat del so del seu instrument, etc. Directament relacionada amb aquesta característica, el jazz sempre te un caràcter de innovació, i contínuament ha obert camins a instruments i estils nous, gràcies a grans individualitats que han obert noves direccions.


4. Llibertat i antiacademicisme: la individualitat i la improvisació habituals al jazz fan necessària que la llibertat siga una premissa dins del jazz. Tots els músics tenen llibertat per a fer variacions de tempo, harmonia, instruments, o composicions originals sobre les quals improvisar.


5. Qualitat: A altres estils musicals populars, és habitual trobar músics amb més o menys formació musical, però que no és qüestionada si hi ha éxit social o comercial. El jazz ha arribat a tal nivell de perfecció i riquesa musical, que dificilment trobem músics que no dominen el seu instrument, el llenguatge musical, i la tradició anterior. En aquest sentit és més similar a la música europea històrica que a la música popular actual, i a voltes s'ha distanciat un poc del públic en general.
"Niños, o calláis o pongo jazz" Javier Cansado


6. Protesta: el jazz sempre ha tingut un caràcter reivindicatiu, conscient o no. Al principi era evident que el jazz, com el blues, canalitzava els problemes de racisme i segregació que va patir el col·lectiu afroamericà.
El paper de la dona en la música i la societat també va ser reivindicat per grans músics com Nina Simone, Ella Fitzgerald, i moltes altres.
També és una alternativa per a tots els que no s'integren en la globalització cultural, en un únic gust dominant i massiu, i la música comercial de baixa qualitat. Encara que el jazz ha sigut molt popular a certes èpoques, a la societat de consum actual és una música prou minoritària. Es podria dir que el jazz és la música pels músics i aficionats a la bona música d'aquesta època.

"El jazz es una palabra blanca para definir a la gente negra. Mi música es música clásica negra"
Nina Simone


7. Universalitat: des de l'inici, el jazz s'ha formant fusionant dos musiques diferents, l'europea i l'africana. Així doncs era previsible que el jazz continuara el procés d'assimilació, convertint-se avui en dia en la música més global o universal que hi ha: Bossanova (Brasil), Latinjazz (Cuba), Flamenco jazz (Espanya), etc.



_________________________________________________________________________
 3. Antecedents musicals del del jazz
Hi han uns estils musicals que també es donen a EEUU a finals del segle XIX, i que són fonamentals en el naixement del jazz, ja que fusiona elements de tots ells

a) El Blues. El blues és un dels primers estils musicals afroamericans. La traducció de blues sería "trist", ja que parla habitualment de temes com l'esclavitud, la falta de libertad o el desamor. Musicalment, és una forma estròfica fixa de 12 compassos, què es repeteix per a les diferents parts de la lletra o improvisacions, i utilitza unes notes característiques (blue notes). El jazz, el rock & roll dels anys 50 també utilitzen aquesta mateixa forma, i amb diferents variants està present a gran part del rock i la música del segle XX.
b) El ragtime
Ragtime és acrònim de time (temps), i rag, (destrossat); És una música per a piano habitualment, molt rítmica i amb gran independència entre les mans.
Encara que està vinculat a la cultura negra o afroamericana, fou el producte de persones cultivades i intel·lectuals, coneixedores de la música romàntica europea, especialment les obres pianístiques de Chopin, Liszt i Schubert. És una música totalment escrita, amb compositors destacats com Scott Joplin. No hi ha per tant improvisació.
Gràcies a la difussió del ragtime, amb partitures i rollos de pianola, el piano i la harmonia de la música europea es va introduïr al jazz, a més de formar els primers grans pianístes de jazz, capaços d'improvisar a l'estil ragtime (Stride).

c) Altres estils: El gospel i les bandes

El gòspel (de l'anglés good spell, paraula sagrada o evangeli) és música vocal religiosa de la població afroamericana, associada al ressorgiment protestant del segle XIX. Les polifoníes vocals, el cant i alguns instruments litúrgics com l'orgue hammond van arribar a la música popular mitjançant aquesta música.

Les bandes de música del segle XIX a New Orleans, anomenades brass band , marching band, o xarangues, també van aportar instruments de vent i percussió. i els músics d'aquestes orquestres són els creadors del primer estil del jazz.

_________________________________________________________________________
 4. Els estils del Jazz. Hi han molts estils diferents de Jazz, i es poden agrupar en: 
 
1. New Orleans: 1890-1930. Els músics de les antigues bandes militars (més de 50) van començar a agrupar-se en formacions menors per a concerts, celebracions, funerals, etc. Les primeres formacions eren caòtiques i diferents cada vegada, però habitualment hi havía clarinet, trompeta, trombó, percussió, tuba (baix) i banjo o guitarra. Habitualment les improvisacions eren col-lectives, i senta les bases de tots els estils posteriors.
Subestils: Chicago, Dixieland. Músics destacats: Kid Ory, Louis Armstrong

2. Swing 1920-1940: Estil musical dominat per les Big Bands. Van consolidar un repertori i èxit que avui encara perdura. Era una música originalment per a ser ballada i que es va fer molt popular introduïnt-se al cinema, ràdio i dibuixos animats, i habitual a les sales de ball.
Poc a poc apareix una tendència en la qual destaca adquireix cada volta més la importància la figura del arreglista i/o compositor, i es configura un repertori de Big Band menys ballable i més apropiat per a sales de concert o gravacions.
A les Big Bands es van formar els solistes que després lideraran els altres estils posteriors.

3. Jazz modern (Bebop) (1940-1960) : El bebop suposa l'inici del jazz modern, el primer estil musical al qual els músics innoven cap a nous camins. La gran depresió del 29, l'aparició de les drogues a la societat, i altres causes socials transformen la felicitat dels anys 30 per una època més convulsa. Els grups són molt més reduïts (quartets, quintets), ja que resultava més accesible que les grans orquestres. Com a conseqüència, cada músic té més temps per a les seues improvisacions. Aquestes son frenètiques, ràpides, i busquen una perfecció i innovació constants.  
Músics destacats: Charlie Parker, Dizzy Gillespie.  

Del bebop naixeran molts altres estils i solistes: Free Jazz, Hard bop, West coast, Jazz cool, etc. Thelonius Monk, Miles Davis, John Coltrane.

4. El jazz fussió (1970-1990): Comencen a explorar amb nous ritmes d'altres estils. També amb instruments elèctrics als 70 (guitarres, teclats), i electrònics als 80 i 90 (sintetitzadors, ordinadors) i la distinció entre jazz, rock o pop a voltes es difícil.

5. El jazz a l'actualitat (1990-Actualitat): Hi ha grans músics a cada país, intentant fer-se un lloc, encara que sense cap individualitat concreta que lidere com a altres èpoques.
Destaca el jazz ètnic, amb l'assimilació de les diferents músiques del món. El jazz fussió continua, dominat principalment per rap i hip hop. També hi ha grups dels anteriors estils (revivals), què continuen i conviuen amb propostes més modernes. Alguns músics actuals: Cory Henry, Esperanza Spalding, Chano Domínguez, Brad Mehldau, K. Rosenwinkel, Perico Sambeat